He sortit a patinar per poder-vos enviar una postal de nadal, una felicitació en forma de paraules. I això és el que m'he trobat. La lluna, només un traç de pinzell. El paisatge, finament perfilat i pintat amb els colors més suaus, amb el traç més delicat. I gel. Gel per totes bandes, en els cotxes i en els bancs, en els jardins i als carrers. He gaudit recorrent el camí habitual, sense pressa, observant els colors canviants del cel, esperant que el sol es dignés a aparèixer; semblava que feia el ronso, igual que devieu fer tots els que no treballàveu.

He acabat la sessió de patinatge en el mirador de la plaça del rei, darrere el monestir, pensant que hauria de tornar a casa sense veure el sol. I de sobte, per darrere de Collserola, ha brillat alguna cosa. I m'he quedat embadalida, sense notar ni el fred ni el gel, contemplant com el món despertava, desemperesint-se a mesura que els raigs de sol ho tocaven tot. M'he sentit molt afortunada i he pensat que era un regal de nadal molt especial, i que els bons desitjos demanats en aquell moment havien de tenir molt poder.

Bon nadal a tots!