Volia enviar-vos una crònica plena de bons desitjos per l’any nou. Quan he aixecat la persiana m’he trobat el món cobert d’una capa de boira i per un moment he estat temptada de tornar-me al llit i escriure la crònica sense sortir, però me n’he penedit de seguida. Això seria trampa, i estic segura que els desitjos demanats d’aquesta manera no tindrien la mateixa força. Així que m’he vestit, he donat una ullada als nens, que dormien com a soques, i he sortit al carrer. Temperatura suau i un 100% d’humitat, que ha deixat el terra totalment mullat, i m’ha obligat a fer mil i una peripècies per avançar en línia recta, sense caure.
M’he aturat al mirador de la plaça del rei, contemplant com s’il·luminava la boira, a mesura que el sol anava sortint, en algun lloc. I des d’allà he demanat desitjos per a tots; desitjos petits, perquè sou molts, i s’han de repartir. Una cosa especial per a cada dia de l’any, que faci que els 365 valguin la pena.

Bon 2009!