Un peixet rosat fet de núvols navega pel cel del capvespre; al vestíbul del Metro un grup de músics toca una rumba, un bolero o una cosa semblant. Una parella gran balla mirant-se al ulls. M'agrada pensar, quan passo pel seu costat, que mentre ballen recorden quan ho feien igual, als envelats, fa molts anys.

Tornant cap a casa en el tren, reconfortada, pensava que malgrat tot, si mirem al nostre voltant trobarem tot de coses que fan pujar un somriure als llavis i omplen de calidesa el cor.