diumenge, 15 de febrer del 2009


Esperava que la llum del sol em despertés. Finalment, cansada d’esperar, m’he llevat i he sortit amb la bici. El cel, que pensava trobar de color blau, semblava una paleta de tons grisos. Carrers deserts. Silenci. De tant en tant, algun cotxe. De tant en tant, algú fent footing, o en bici.
He provat camins alternatius, i he acabat fent el meu camí habitual, cap a Can Borrell. Mentre pedalava pensava que els esportistes diumengers només deuen sortir quan es donen unes condicions molt favorables. Tant sols llavors es posen les seves robes --el darrer crit en roba esportiva-- els cascos i les bicis d’última generació, i surten a fer un tomb per la muntanya. La resta dels dies, que són molts, els que surten en bici porten tot tipus de vestits, bicis diverses. Això sí, sempre són homes. Grups d’homes d’edat similar a la meva, grups de nois més joves. Ni una dona.
Cada cap de setmana em pregunto que deuen fer les dones de Sant Cugat, mentre els seus marits, parelles o germans es passegen per Collserola. Es queden a casa, cuidant dels nens? Fan algun altre esport, amb les seves amigues? Es queden al llit, mandrejant? Em sembla increïble que jo sigui l’única dona de Sant Cugat a qui li agradi i pugui llevar-se aviat el cap de setmana per sortir en bici per Collserola. Hauré de posar un anunci al diari local.
Bon diatardanit!

1 comentari:

  1. Jo crec que fan el de sempre,que és cedir el seu temps als altres. M'agradaria que l'enquesta que facis donés un resultat diferent...

    ResponElimina